Palau Montaner

Molt a prop del passeig de Gràcia, a la cantonada del carrer Mallorca amb Roger de Llúria, trobem un dels pocs palauets exempts que es conserven a l'Eixample. Es tracta del Palau Ramon de Montaner, una curiosa construcció eclèctica del Modernisme amb un aire italianitzant.

Un any després de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888, l'arquitecte Josep Domènech i Estapà rebia l'encàrrec de construir dues luxoses residències per als dos propietaris de l'Editorial Montaner i Simón. El palauet per a Ramon de Montaner s'inicià amb el projecte de Domènech i Estapà, si bé més tard se'n faria càrrec l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner. Un mosaic a la part superior de la façana ens mostra l'any de finalització, el 1893, envoltat de motius ornamentals i simbòlics que anuncien la riquesa decorativa de l'interior.

Efectivament, quan ens endinsem en aquest palauet de només dues plantes i golfes, ens trobem immersos en un espai noble i sumptuós. Al bell mig del pati central, una escala d'honor presideix un espai diàfan sota l'espectacular llanterna del sostre, de vitralls emplomats i decoració vegetal. Mosaics de marbre decoren el terra, escultures d'inspiració medieval omplen fornícules i emmarquen les portes, i plafons amb teginats de fusta recobreixen parets i sostres. Tot plegat, una profusió decorativa que ens recorda altres obres del mateix arquitecte, doncs també aquí va comptar amb el seu equip habitual d'artistes col·laboradors com ara l'escultor Eusebi Arnau o el vitraller Antoni Rigalt. L'edifici és del del 1980 la seu de la Delegació del Govern central a Barcelona.