Muralla i porta d'entrada a la ciutat romana de Barcino - Frisos del Col·legi d'Arquitectes (Plaça Nova)

Un espai petit però ple d'elements que parlen de la història i de l'art de Barcelona. Visitar la plaça Nova és encarar-se a la porta d'entrada de la muralla més monumental de la ciutat romana de Barcelona, però també vol dir descobrir art, aquí i allà, com ara el fris de Picasso del Col·legi d'Arquitectes.

La plaça Nova de Barcelona té els orígens al 1358, quan s'hi situava el mercat de la Palla. Ja llavors els ciutadans de Barcelona podien contemplar una de les quatre portes d'entrada de la muralla a la ciutat romana, que menava, Cardus amunt, cap al Fòrum. Dues torres de planta circular franquegen la porta que ens endinsa al cor del Barri Gòtic. Són el resultat de les reformes fetes durant el segle XII, tot i que l'origen de les torres de defensa i la muralla es remunta als segles I a.C i IV d.C. A la torre de l'esquerra, adossada a la Casa de l'Ardiaca, sobresurt la còpia d'un fragment de l'aqüeducte de l'època romana i marca un dels dos punts per on arribava l'aigua. Davant, un poema visual de l'artista català Joan Brossa, forma la paraula Barcino.

Si girem la vista cap a l'altre cantó de la plaça Nova descobrirem l'edifici del Col·legi d'Arquitectes de Barcelona. L'element més representatiu són els frisos dissenyats per Pablo Picasso i realitzats amb doll de sorra pel noruec Carl Nesjar: el "fris dels nens", a la façana del carrer dels Arcs, el "fris dels gegants", a la façana de la plaça Nova i el "fris de la senyera", a la façana del carrer Capellans.