Palau Sant Jordi

Els Jocs Olímpics de Barcelona van representar un gran canvi per a Barcelona. Un dels edificis que més va marcar l'entrada a l'era de la contemporaneïtat va ser el Palau Sant Jordi, un gran pavelló cobert destinat a la celebració de tota mena d'esdeveniments esportius, lúdics i culturals.

L'Anella Olímpica, situada a la muntanya de Montjuïc, es va convertir en l'àrea central dels Jocs Olímpics celebrats a Barcelona l'any 1992. Dos anys abans, al 1990, s'inaugurava el Palau Sant Jordi, un dels edificis més destacats d'una Barcelona que començava a renovar-se i a mirar cap el futur. A l'Anella Olímpica, d'accés gratuït, s'integren les instal·lacions olímpiques de l'Estadi Olímpic Lluís Companys, la Piscina de Salts de Montjuïc o les Piscines Bernat Picornell.

El nou palau d'esports va ser concebut per l'arquitecte japonès Arata Isozaki. La cúpula que el cobreix va ser aixecada des del terra amb una innovadora tècnica hidràulica i la seva silueta, imponent, recorda a una tortuga, un element orgànic que s'entronca amb Gaudí i l'entorn de la muntanya on es troba. Obra mestra de l'enginyeria, la cúpula es basteix sobre una base clàssica la qual s'uneix per un element ondulant que dota d'harmonia tot el conjunt. L'estructura utilitzada, així com els materials, donen gran versatilitat a un edifici polivalent, que té capacitat per a més de 18.000 espectadors.

Annex al Palau Sant Jordi trobem el Sant Jordi Club, consolidat com a sala de concerts de mig format, amb una capacitat de 4620 persones.

A l'exterior destaca l'escultura d'Aiko Miyawaki, un delicat conjunt de 36 cilindres de formigó coronats per anells metàl·lics i cables d'acer que brillen de forma molt especial amb la llum del capvespre.