Església de la Concepció

Trobar-nos amb l'església de la Concepció al bell mig de l'Eixample, és descobrir un oasi de pau al centre de Barcelona. Se'ns obre, però, un interrogant: què hi fa una església gòtica al centre de la ciutat moderna?. Si en repassem la història trobarem la clau d'aquest enigma barceloní.

Al costat de l'antiga muralla barcelonina, molt a prop d'on ara hi ha la plaça d'Urquinaona, s'aixecava el convent de Santa Maria de Jonqueres, un bell temple gòtic amb un magnífic claustre. La necessària expansió de Barcelona va fer imprescindible que aquest conjunt arquitectònic s'hagués d'enderrocar cap a finals del segle XIX. Les autoritats van decidir, però, que el convent es desmuntaria i es traslladaria pedra a pedra des del seu emplaçament original, al barri vell, cap a la nova àrea d'expansió econòmica i demogràfica: l'Eixample.

La burgesia que començava a habitar la nova zona necessitava disposar d'una parròquia com cal. Aquesta decisió és l'origen del trasllat. El claustre, amb dues galeries superposades d'estilitzades columnes i bellíssims arcs apuntats, és un dels més grans de Barcelona juntament amb el de la catedral i el del monestir de Pedralbes. El conjunt es va completar amb el campanar procedent de l'antiga església de Sant Miquel, que també es va haver d'enderrocar per afavorir l'expansió del dens entramat medieval de carrers. A aquest campanar s'hi van afegir més tard els pinacles i alguns elements decoratius a la part superior, que li atorgaren l'aspecte peculiar que avui podem veure. Elegant i discreta, la Concepció és tot un símbol pel barri.