Passeig de Gràcia

Aparador de la burgesia barcelonina del tombant de segle XIX, aquest passeig elegant i senyorial uneix la plaça Catalunya amb el barri de Gràcia. D'aquí li ve el nom. La presència dels millors edificis modernistes de Barcelona converteix aquesta avinguda en un autèntic museu a l'aire lliure.

Amb una mica de fantasia, encara podrem sentir el so dels carruatges tirats per cavalls, notar l'olor dels primers tramvies i evocar els passejos de les elegants dames agafades del bracet pels seus senyors i acompanyades de criades que escorten la mainada. Així era el Passeig de Gràcia els darrers anys del segle XIX i les primeres dècades del XX. Barcelona creixia, i el nou passeig comunicava l'antiga vila de Gràcia amb el nou centre urbà.

La nova artèria barcelonina, al centre de l'Eixample que tot just es construïa, va ser el lloc escollit per les enriquides famílies de la classe burgesa per fer-hi el seu habitatge. A banda i banda del carrer, es construïen edificis imponents que encara fan les delícies de tots aquells que hi passejen. Són joies del modernisme i el noucentisme català entre les quals destaquen noms d'arquitectes com Gaudí, amb la Pedrera i la casa Batlló, Puig i Cadafalch, amb la casa Amatller, i Domènech i Muntaner, amb la casa Lleó Morera, entre d'altres. Al terra hi trobem el paviment orgànic dissenyat per Gaudí, i al llarg de tot el passeig, els fanals de Pere Falqués, amb els bancs de mosaic blanc. Les joies arquitectòniques es combinen, avui en dia, amb els comerços més prestigiosos de Barcelona.