Arts Santa Mònica

Quan passejant Rambla avall descobrim l'agosarat edifici del Centre d'Art Santa Mònica, pocs imaginem que l'actual centre de cultura i art contemporani va ser, algun dia, un convent. L'espai ens convida a gaudir de la creació artística tant com de l'edifici en si mateix, un exemple d'arquitectura a Barcelona adaptada als nous usos.

Al final de La Rambla de Barcelona s'hi aixecava, des del 1626, un convent d'agustins descalços. L' actual Centre d'Art de Santa Mònica, és un edifici renaixentista que va patir les vicissituds de l'ocupació francesa l'any 1811, i des de llavors, va tenir diferents usos que en van transformar la forma original; va ser magatzem de palla, seu de la gendarmeria francesa, centre d'activitats militars, etc. Finalment, el 1984 va ser rehabilitat com a un Centre d'Art i Cultura de Barcelona per part dels arquitectes Helio Piñón i Albert Viaplana. Va obrir les seves portes l'any 1988 i el 2003, Viaplana en continuà la reforma, amb l'obertura de les portes de la Rambla, un nou accés al claustre i la creació d'una segona sala d'exposicions.

Del Centre d'Art de Santa Mònica sorprenen les seves línies, que combinen perfectament el passat i el present. El passat del claustre renaixentista amb arcs de mig punt que suporten el primer pis balconat. La modernitat de la rampa exterior que permet una visió privilegiada de la Rambla de Barcelona, tot actuant com a passadís entre l'exterior i l'interior d'un edifici destinat ara a l'art contemporani. El Centre d'Art Santa Mònica vetlla per la cultura del segle XXI amb la missió de ser un centre d'estudi, interpretació, producció i exhibició de l'art dels nous temps a Barcelona.